|
"QUE TE CALLES CUANDO YO HABLE" |
 |
 |
 |
|
Written by Ferran
|
|
Friday, 02 May 2008 12:08 |
"QUE TE CALLES CUANDO YO HABLE"
Un policia fa callar un ciutadà per parlar català
http://www.elcorreu.cat/2007/12/discriminaci-lingstica-i-abs-de.html
Els fets van ocòrrer a Sant Feliu - ElCorreu.CAT
Un ciutadà ha denunciat en el seu bloc, El Correu.cat ,un cas de "discriminació lingüística i l'abús d'autoritat de la polícia espanyola (que no nacional), concretament a la comissaria del carrer Carreretes -Sant Feliut de Llobregat-. En faig un resum ràpid: una amiga va anar a renovar-se el document d'identitat i el poli de l'entrada no l'entenia en català. Va decidir tornar en un altre moment, m'ho va comentar i vam buscar legislació que ens emparés. La llei de l'Estatut bàsic de l'empleat públic estableix en l'article 54.11 que els empleats públics han de garantir l'atenció al ciutadà en la llengua en que ho sol·liciti sempre que sigui oficial al territori. Amb la llei a la mà tornem a la comissaria. De nou, molt difícil, prepotència i riotes per part d'algun agent. El de l'entrada ens assegura, rient, que no té cap obligació d'entendre el català i que som a Espanya. Parlem amb el secretari de la comissaria, que ens reconeix també les seves dificultats lingüístiques, i ens comença a alçar el to de veu. La meva amiga demana un full de reclamacions i li dóna. Jo en demano un altre, i me'l nega. Em diu que si tinc qualsevol queixa, que ho afegeixi al seu full. Li faig entendre que som dues persones diferents. No hi ha manera".
El ciutadà ha explicat que va decidir "tornar al cap de cinc minuts i sol, amb l'objectiu de demanar i omplir una reclamació, tant per discriminació lingüística com pel tracte rebut. Però passo per casa i agafo la gravadora. Aquí teniu el resultat. La primera frase del secretari de la comissaria, per si no se sent prou bé, diu "No té voy a dar la hoja de reclamaciones por qué no", la resta recorda la prepotència del rei envers Chávez. Si no se sent bé des de l'aplicació de més avall, també podeu sentir-ho aquí".
A l'esmentat àudio -que es pot escoltar al final de la notícia- se sent una conversa entre dues persones, una de les quals li diu a l'altre que "tu has venido a acompañar a esta señora porque quiere presentar una reclamación, si quieres presentar una reclamación la presentas en el papel", a més d'acusar-lo d'"acto de provocación" i deixar-li clar que "cállate, estoy hablando yo". "Que te calles cuando yo hablo", li reitera a crits, quan el seu interlocutor intenta intervenir, a més de recomanar-li "tu aprendes educación y te callas". Es aleshores quan l'altre l'acusa de ser "una mica maleducat" i és ràpidament replicat amb un "el maleducado eres tú, ya te puedes ir". "Y si vuelves a entrar te denunciaré por una falta de orden público", l'adverteix, a més d'enviar-lo "para abajo", quan l'interlocutor li expressa el desig de "presentar una reclamación".
SEGONS CONSTA EN LA RECLAMACIÓ
"No me da la gana hablar en catalán, estamos en España"
Acusen a un polícia de "tracte vexatori"
En el text de la reclamació que l'amiga del ciutadà va presentar a la comissaria de policia de Sant Feliu de Llobregat, a la que ha tingut accés e-noticies, s'explica que "el dia 14 de desembre del 2007 vaig adreçar-me a la comissaria de policia de Sant Feliu de Llobregar per a renovar-me el carnet d'identitat. Un cop dintre, vaig veure que havia estat reformada. Continuava havent, això sí, el despatx entrant a mà dreta amb el policia, que segons sembla, fa les funcions de porter, en el sentit que tota persona que hi entra ha de dir el que ve a fer i en funció d'això t'indica on has d'anar o el que has de fer.
L'amiga, que a diferència del ciutadà que l'acompanyava sí que va poder presentar la reclamació, segueix explicant que "quan jo vaig demanar-li l'horari d'atenció al públic, aquest senyor em va donar a entendre que no m'entenia i que no parlava català. Jo li vaig respondre que jo, per la meva part tenia problemes per expressar-me bé en castellà, per tant em va enviar cap a dins, dient que "Adentro alguien habrá que hable catalán". No cal dir, que evidentment, tot ho deia en castellà. En veure l'hora que era (12.10) i la gent que tenia per davant, vaig decidir tornar un altre dia. Això sí, vaig marxar indignada i al·lucinada pel fet que a l'any 2007 encara et trobes amb comissaries que no parlen català. Necessitava aportar un full o document on constés els drets i deures dels ciutadadans i els dels cossos policials per fonamentar la meva disconformitat amb la situació viscuda uns minuts abans".
"Així va ser com vaig tornar acompanyada per un amic. A l'entrada es va repetir la mateixa operació, amb la diferència que ara érem dos. Vam demanar el full de reclamacions, ens va preguntar el per què, i quan nosaltres li vam respondre i li vam demanar el seu nom, nomès va respondre quan el meu company li va demanar en castellà "Ahora sí", volguent dir: "Ara parles com jo vull". Dos Santos és el seu nom. A mi, sorpresa encara que una persona rebent o atenent el públic no l'entengués si era en la llengua pròpia de Catalunya, em va respondre que no sabia l'idioma perquè "no me da la gana" i "porque estamos en España". Prèviament, i en veure que nosaltres li parlavem en català, va dir "Eskarrik asko", en to pejoratiu", afegeix.
"Finalment va aparèixer el seu cap, el secretari, al que vam explicar el que passava. Hem de dir que aquest senyor -anomenat Rubio-, tenia realment problemes per entendre'ns, cosa que ell més d'una vegada reconeixia: "Estoy haciendo un gran esfuerzo para entenderles". Nomès faltava això: o sigui, el cap d'una comissaria amb problemes per entendre persones catalanoparlants. Què vol dir això? Doncs que evidentment la llengua catalana, ni l'han estudiada ni la utilitzen ni l'escolten, i això últim és el pitjor perquè no la volen escoltar: obliguen la persona a saber la llengua que ells volen escoltar, discriminant d'aquesta manera un dels drets fonamentals del ciutadà".
En el text de reclamació també constata que "encara avui no me'n sé avenir, amb frases com aquestes del Sr. Rubio: "No estoy obligado a saber catalán" o "Hay policias que llevan 15 dias, el Sr. Dos Santos 'sólo' un año". Ens està dient aquest senyor que en un any no és pot parlar una llengua romànica com el català? Evidentment no estava d'acord amb nosaltres quan li dèiem que era el seu deure conèixer la llengua del territori en el que vivia i treballava, i el remetíem a la llei 7/2007, de 12 d'abril, de l'Estatut bàsic de l'empleat públic, que estableix, en l'article 54.11, que els empleats públics han de garantir l'atenció al ciutadà en la llengua en què ho sol·liciti sempre que sigui oficial al territori i, així mateix, l'article 95.2.b) del mateix text legal disposa que és una falta molt greu tota actuació que comporti discriminació per raó de llengua, entre d'altres".
"En lloc d'això, ens recordava que allà hi havien funcionaris que el parlaven. Cosa que nosaltres no posàvem en dubte; segur que hi ha persones molt competents, que a més a més, el parlen sense cap problema. No es tracta d'aixó; la qüestió és que avui en dia, en ple segle XXI, ens trobem en situacions com aquestes que ens recorden èpoques passades", afegeix, a més de remarcar que "amb la nostra queixa volem fer constar l'actitud de prepotència de policies que estan al servei dels ciutadans i que vulneren els drets d'aquests i els deures d'ells mateixos".
"Dret del ciutadà és ser atès en el seu idioma, tenint en compte, a més a més, que és el propi del territori. I això vol dir que aquest deure és, per tant, un deure del funcionari públic de l'Estat, i això inclou no només els funcionaris que estan tramitant documents i passaports, sinó també els policies, independentment de la tasca o funció que tinguin assignada. Aquí no serveix el dir "No, sí aquí puede ser atendida en catalán". Però es que, senyors, si el policia de la porta ni el parla, ni el vol parlar, ni fa el mínim esforç per entendre'l, com ens podem entendre, així?", reivindica.
Finalment, el text de reclamació es pregunta "com es pot entendre que treballant a Catalunya no entenguin ni parlin el català? Com es pot entendre que diguin que com venen de Madrid no tenen per qùe parlar-lo (ni entendre'l perquè... és clar, ja hi haurà funcionaris-opositors que el parlin). El que no acceptem ni acceptarem és el tracte discriminatori en el nostre propi país. És una qüestió de dignitat, no podem ser tractats així, despectivament, vexatòriament, pel fet de parlar català. No hi ha dret! Demanem i exigim resposta el més aviat possible al respecte".
|
|
Last Updated ( Friday, 02 May 2008 15:04 )
|
Copyright © 2008 en Ferran Cabrer i Vilagut. All Rights Reserved.
|
